Avui, dia 1 de juny s’acaben els Jocs Olímpics que
s’han estat fent durant aquestes dues setmanes. Al sopar que es celebra aquest
vespre s’entregaran les medalles d’alguns alumnes i dels pares i els mestres
que van participar en alguns esports en equip organitzats per l’AMPA.
Certament, la competitivitat d’aquests jocs pot
descol·locar d’una manera exagerada. Mentre que el primer pensament que tens és
“Quin dia més perfecte per jugar net i en equip”, t’apareix un dels de
l’altre classe i et diu “Xinxa rabinya,
hem guanyat a futbol a la teva classe!”... Llavors és possible que la teva
manera de pensar canviï... subtilment.
Només cal veure a l’Eudald, l’estimat professor
estimat per tothom, a l’entrega de medalles comentant: “una mica més de metall
i els hi agafarà torticolis” (Ara entenc la dita “per presumir, s’ha de
patir”).
I com amb totes les competicions, juntament amb els
atletes carregats de plom, també hi ha els envejosos, els mandrosos, els indignats,
els vells repel·lents i cansats... Vaja, que amb això de l’esport tots patim un
canvi de mentalitat o, si més no, exagerem la que ja teníem, encara que el que
més hem augmentat, són les agulletes...
David
Fernàndez
Jordi
Bosch
