La pel·lícula del ja famós home aranya està passant pel
nostre curs des de fa uns dies. Mentre que tots els alumnes van pensant “per fi
ha arribat el dia en què se’ls hi ha anat la pinça”, no s’adonen que tenen el
cap ple de màrqueting d’una pel·lícula que en el seu temps va ser purament
comercial ja que estava basada en l’èxit del famós còmic, en realitat amaga uns
valors purament pedagògics.
La veritat és que se’m va fer estranya aquesta barreja de
efectes especials, acció, i, en general motius amb afany de lucre amb una
barreja espiritual. Això va fer que els valors que es volien posar, almenys és
la meva opinió, quedessin col·locats molt desastrosament. Amb això em
refereix-ho a que no els hi van posar delicadament, ja que l’acció no és bona
companya dels valors. Així doncs, atreta per dos tipus diferents de públic
queda molt malmesa, sembla un intent per d’encaixar l’oli amb l’aigua. I tot
sigui dit, per fer una cosa impossible ho han fet realment bé.
Entre aquesta barreja estrambòtica, i que l’hem vist en tres
sessions de tutoria, dubto seriosament que haguem captat tota l’essència i
emoció que es guanya en veure una sola pel·lícula de cop.
Dono les meves felicitacions als estudis de Hollywood i les
gràcies per no esguerrar un gran clàssic com aquest... M’atreveix-ho a dir que
ningú tindrà la oportunitat de dir l’avorrida frase “és millor el llibre que la
pel·lícula”.
David Fernàndez
Oriol Riera
Jordi Bosch
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.